Vanessa Linares | Vanessa Linares
15397
page,page-id-15397,page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,ajax_fade,page_not_loaded,,columns-4,qode-theme-ver-9.1.3,wpb-js-composer js-comp-ver-4.7.4,vc_responsive

Vanessa Linares

PINTORA

Amb “No som gotes, som onades” ens trobem davant la quarta exposició individual que fem de Vanessa Linares, una artista que treballa amb nosaltres des de fa quasi 10 anys.

 

En tot aquest temps la seva obra no ha abandonat mai l’atmosfera naïf, innocent i inquietant que la caracteritza. Els colors vius, els temes íntims i tendres, li han servit per construït un simbolisme totalment personal reflectit en els evocadors títols de les seves obres.

 

Ha creat una realitat plena d’elements fantàstics però alhora naturalista, amb un punt molt proper a l’estètica manga i els dibuixos animats (els ulls grossos de les figures humanes, els animalons que es van repetint o els recurrents paisatges) així com també molts referents de la cultura popular re interpretats amb una visió molt pròpia (des de representacions artístiques de la història de l’art fins a personatges de ficció cinematogràfica).

Però la seva evolució no només la podem veure en la temàtica, sinó també en la tècnica; no abandona els collages que funcionen com a petits reculls de vivències, però aquest cop ha aprofundit més en les grans superfícies d’acrílics, el esquitxos amb daurats i colors llampants creen profunditat i donen una llum molt especial.

 

Linares entén la seva feina com una obra en constant procés, testimoni del qual en podem considerar el seu “guspirus”, un personatge que trobem representat pràcticament sempre i que s’ha convertit en un leitmotiv, en un alter ego a qui fa recórrer la realitat simbòlica que ha creat al voltant de tota la seva producció.

 

Amb aquesta mostra, d’unes 15 peces i la majoria de format gran, volem endinsar-nos als boscos habitats per la senzillesa estètica però colorista i també als seus diaris de moments que esperem ens facin fluir com una gota dins una onada.

Jordi Barnadas